Arquitectura comparada
dc.contributor
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
dc.contributor.author
Fuente González, Félix de la
dc.date.accessioned
2025-10-09T06:21:09Z
dc.date.issued
2025-09-02
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/695435
dc.description.abstract
(English) —I— Architecture is a way of ordering the pieces of the world according to their reciprocal affinities, and this involves comparing. Because the word “architecture”, as well as referring to how buildings, cities, territory and objects find their form and technical intelligence according to what is human in them, also refers to another, perhaps more elementary notion: that an architecture is a meaningful order between things, an associative and deliberate order, an order based on the bond provided by the intimate affinities between things. Discovering these affinities, constructing them and judging them entails placing them in a comparative space where they become legible in between the pieces, in their interdistances. In this way we often become aware of unsuspected arguments between images, which we would find difficult to appreciate in their individual quality, without relation, without architecture.
—II— Comparative Architecture is a field of knowledge based on three foundations. The first is a specific methodology, the critical comparative method, with a dual facet of analysis and hermeneutics, and with a transversal approach based on the affinities between things. In Comparative Architecture the method is king and prior to the themes, since its incisive application on collected objects will be what “activates” their relationships and makes arguments emerge according to relative positions and distances. The second foundation is its object of study, which are the forms and concepts of material culture: those of buildings, objects, territory, cities and landscape, and also the pure forms of technology... forms, in short, projected by man according to his knowledge and sensibility. Finally, the third foundation of Comparative Architecture is that its design is constructed with two critical devices: the comparative montage and the comparative essay, both equally intentional and representative as analysis, either in visual language or in the language of words.
—III— Comparative Architecture is aligned with the spirit of many of those comparative sciences that were sprouting throughout the 19th century in very diverse fields of knowledge, as an authentic “culture of comparison”: Comparative Anatomy, Comparative Physiology, Comparative Linguistics, Comparative Mythology, Comparative Geology, Comparative Literature, etc. All of them shared a genuine outlook that involved adopting the critical comparative method as a constructive principle and the space of affinities as a space for thought and research. But if there was one thing that these comparative sciences had in common, it was the ability to take advantage of an environment of widespread accessibility and abundance of study material, starting from the handling of copious collections in an effort to critically order their pieces to unravel their reciprocal attributes, their invariances and transversalities.
—IV— Today, images of material culture are presented to us in social networks and web publications in such a degree of hyper-accessibility and hyper-abundance that it would seem that the nineteenth-century condition of the fragmentary and unconnected has now reached an ultimate limit state in perpetual crisis. Insofar as the sciences of comparison encourage knowledge among the dislocated and disconnected, Comparative Architecture seems especially attuned to this hypermodern condition of our times, to offer us a critical incentive with which to handle ourselves in the profusion, simultaneity and synchronicity of publications and social networks. This thesis presents Comparative Architecture in a self-contained way, as a recognisable field of knowledge with an unprecedented potential for development thanks to the contemporary image, reproduced digitally. The thesis is composed of a homonymous volume dedicated to theoretical concerns, and an annex entitled “the coupled and the multiple” dedicated to the practical facet of comparing.
dc.description.abstract
(Català) —I—L’arquitectura és una forma d’ordenar les peces del món d’acord amb les seves afinitats recíproques, i això involucra comparar. Perquè la veu “arquitectura”, a part de remetre’ns a com els edificis, les ciutats, el territori i els objectes troben la seva forma i intel·ligència tècnica en funció d’allò humà que contenen en si mateixos, ens remet també a una altra noció, potser, més elemental: que una arquitectura és un ordre significatiu entre les coses, un ordre associatiu i deliberat, un ordre fonamentat en el lligam que ofereixen les afinitats íntimes entre les coses. Descobrir aquestes afinitats, construir-les i examinar-les comporta col·locar-les dins d’un espai comparatiu on aquestes es facin llegibles entre les peces, en les seves interdistàncies. D’aquesta manera sovint ens assabentem d’arguments insospitats entre imatges que difícilment podríem apreciar individualment, sense cap relació, sense arquitectura.
—II—L'Arquitectura Comparada és un camp del coneixement fonamentat sobre tres bases. La primera és una metodologia específica, el mètode crític comparat, en la seva doble faceta d’anàlisis i hermenèutica, i en el seu enfocament transversal basat en les afinitats entre les coses. En Arquitectura Comparada el mètode és sobirà i anterior a les temàtiques, doncs la seva aplicació incisiva sobre objectes col·leccionats serà la que “activi” les seves relacions i faci aflorar arguments segons les posicions i distàncies relatives. La segona base és el seu objecte d’estudi, que són les formes i els conceptes de la cultura material: les dels edificis, dels objectes, del territori, de les ciutats i del paisatge, i també les formes pures de la tècnica... formes, al capdavall, projectades per l’home en funció del seu coneixement i sensibilitat. Per últim, la tercera base de l’Arquitectura Comparada és que el seu projecte es construeix amb dos dispositius crítics: el muntatge comparatiu i l’assaig comparatiu, ambdós igualment intencionats i representatius com a anàlisis, ja sigui en el llenguatge visual o en el de les paraules.
—III—L'Arquitectura Comparada s’alinea amb l’esperit de tantes d’aquelles ciències comparatives que germinaren al llarg del segle XIX en camps molt diversos del coneixement com una autèntica “cultura de la comparació”: Anatomia Comparada, Fisiologia Comparada, Lingüística Comparada, Mitologia Comparada, Geologia Comparada, Literatura Comparada, etc. Totes elles compartiren una mirada genuïna que comportava adoptar el mètode crític comparat com a principi constructiu i l’espai de les afinitats com a espai de pensament i d’investigació. Però si alguna cosa tingueren en comú aquelles ciències de la comparació, fou saber treure profit d’un ambient on regnava l’accessibilitat i l’abundància del material d’estudi, partint de la manipulació de copioses col·leccions en un afany per ordenar críticament llurs peces per esclarir llurs atribuïts recíprocs, llurs qualitats invariables i transversals.
—IV—Avui, les imatges de la cultura material se’ns presenten en xarxes socials i publicacions web en tal grau d’hiperaccessibilitat i d’hiperabundància que semblaria que aquella condició decimonònica d’allò fragmentari i inconnex assolís ara un estat límit darrer en perpètua crisis. En tant que les ciències de la comparació esperonen el coneixement entre allò desubicat i inconex, l’Arquitectura Comparada sembla especialment afinada a aquesta condició hipermoderna dels nostres dies, per oferir-nos un al·licient crític amb el qual poder-nos moure en la copiositat, la simultaneïtat i la sincronia de publicacions i xarxes socials. Aquesta tesi presenta l’Arquitectura Comparada de forma autocontinguda, com un camp del coneixement reconeixible i amb un potencial de desenvolupament sense precedents de la mà de la imatge contemporània, reproduïda digitalment. La tesi consta del volum homònim dedicat a les inquietuds teòriques, i d’un annex titulat “emparellats i múltiples” dedicat a la faceta pràctica del fet de comparar.
dc.description.abstract
(Español) —I— La arquitectura es una forma de ordenar las piezas del mundo conforme a sus afinidades recíprocas, y ello involucra comparar. Porque la voz «arquitectura», además de remitirnos a cómo los edificios, las ciudades, el territorio y los objetos hallan su forma e inteligencia técnica según lo humano que hay en ellos, nos remite igualmente a otra noción, acaso, más elemental: que una arquitectura es un orden significativo entre las cosas, un orden asociativo y deliberado, un orden fundamentado en la ligadura que ofrecen las afinidades íntimas entre las cosas. Descubrir dichas afinidades, construirlas y enjuiciarlas conlleva colocarlas dentro de un espacio comparativo donde estas se hacen legibles entre las piezas, en sus interdistancias. Con ello a menudo nos percatamos de argumentos insospechados entre imágenes, que difícilmente apreciaríamos en su calidad individual, sin relación, sin arquitectura.
—II— La Arquitectura Comparada es un campo del conocimiento fundamentado sobre tres bases. La primera es una metodología específica, el método crítico comparado, en su doble faceta de análisis y hermenéutica, y en su enfoque transversal basado en las afinidades entre las cosas. En Arquitectura Comparada el método es soberano y anterior a las temáticas, puesto que su aplicación incisiva sobre objetos coleccionados será la que ‘active’ sus relaciones y haga emerger argumentos según las posiciones y distancias relativas. La segunda base es su objeto de estudio, que son las formas y los conceptos de la cultura material: las de los edificios, de los objetos, del territorio, de las ciudades y del paisaje, y también las formas puras de la técnica... formas, en fin, proyectadas por el hombre de acuerdo a su conocimiento y sensibilidad. Por último, la tercera base de la Arquitectura Comparada es que su proyecto se construye con dos dispositivos críticos: el montaje comparativo y el ensayo comparativo, ambos igualmente intencionados y representativos como análisis, bien en el lenguaje visual, bien en el de las palabras.
—III— La Arquitectura Comparada se alinea con el espíritu de tantas de aquellas ciencias comparativas que fueron germinando a lo largo del siglo XIX en muy diversos campos del conocimiento como una auténtica «cultura de la comparación»: Anatomía Comparada, Fisiología Comparada, Lingüística Comparada, Mitología Comparada, Geología Comparada, Literatura Comparada, etc. Todas ellas compartían una mirada genuina que pasaba por adoptar el método crítico comparado como principio constructivo y el espacio de las afinidades como espacio de pensamiento e investigación. Pero si algo compartieron aquellas ciencias de la comparación, fue el saber sacar provecho de un ambiente de reinante accesibilidad y abundancia del material de estudio, partiendo del manejo de copiosas colecciones en un afán por ordenar críticamente sus piezas para desentrañar sus atributos recíprocos, sus invarianzas y transversalidades.
—IV— Hoy, las imágenes de la cultura material se nos presentan en redes sociales y publicaciones web en tal grado de hiperaccesibilidad e hiperabundancia que pareciera que aquella condición decimonónica de lo fragmentario e inconexo alcanzase ahora un estado límite último en perpetua crisis. En cuanto que las ciencias de la comparación alientan el conocimiento entre lo desubicado e inconexo, la Arquitectura Comparada parece especialmente afinada a esta condición hipermoderna de nuestros días, para ofrecernos un aliciente crítico con que manejarnos en la profusión, la simultaneidad y la sincronía de publicaciones y redes sociales. Esta tesis presenta la Arquitectura Comparada de forma autocontenida, como un campo del conocimiento reconocible y con un potencial de desarrollo sin precedentes de la mano de la imagen contemporánea, reproducida digitalmente. La tesis se compone del volumen homónimo dedicado a las inquietudes teóricas, y de un anexo titulado «lo parejo y lo múltiple» dedicado a la faceta práctica del comparar.
dc.format.extent
298 p.
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
arquitectura comparada
dc.subject
analogía
dc.subject
comparación
dc.subject
método comparativo
dc.subject
análisis crítico comparado
dc.subject
montaje
dc.subject
tipología
dc.subject
forma
dc.subject
collage
dc.subject
Aby Warburg
dc.subject
Atlas Mnemosyne
dc.subject.other
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura
dc.title
Arquitectura comparada
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2025-10-09T06:21:07Z
dc.subject.udc
72 - Arquitectura
dc.contributor.director
Mària Serrano, Magdalena
dc.contributor.director
Monteys Roig, Xavier
dc.embargo.terms
cap
dc.date.embargoEnd
2026-09-01T02:00:00Z
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
dc.identifier.doi
https://dx.doi.org/10.5821/dissertation-2117-443338
dc.description.degree
DOCTORAT EN PROJECTES ARQUITECTÒNICS (Pla 2012)


