The new politics of minimum income reform: class, territory, and values

Abstract

Aquesta tesi teoritza i demostra empíricament com els canvis relatius tant als conflictes polítics tradicionals com als més emergents han reestructurat la competició electoral i les coalicions polítiques envers les polítiques de renda mínima al sud d’Europa. L’argument de la tesi es divideix en dues parts. En primer lloc, es sosté que les reformes de renda mínima garantida en el context post-crisi no només es veuen influïdes pels conflictes polítics tradicionals, com la classe social i la religió, sinó també per un conflicte moral i de valors entorn dels drets i deures dels potencials beneficiaris. S'argumenta, doncs, que aquest conflicte condiciona la posició dels partits: els socialdemòcrates tendeixen a defensar polítiques més progressistes quan els nous partits d'esquerra tenen una forta presència electoral, però es desplacen cap a enfocaments més autoritaris de política social quan en l’escenari polític prevalen els partits d’extrema dreta. En segon lloc, s'argumenta que el conflicte centre-perifèria ha passat de ser una font de tensió a convertir-se en un mecanisme per construir consens. Mentre que els partits no estatals tradicionalment s’oposaven a les polítiques de renda mínima a escala nacional per protegir la seva autonomia institucional i legitimitat política, l’augment del nombre de perceptors en els sistemes regionals de benestar ha fomentat coalicions multinivell basades en intercanvis polítics que generen beneficis econòmics i polítics mutus. Aquesta tesi demostra que la diferent reconfiguració dels conflictes tradicionals i emergents a Portugal i Espanya, en comparació amb Itàlia, explica la formació de coalicions polítiques distintes que, finalment, han marcat l’adopció de reformes de renda mínima més orientades als drets o al workfare. La tesi comença amb un estudi transversal de sis països europeus per oferir evidència empírica dels canvis en els esquemes de renda mínima entre 2008 i 2022, il·lustrant divergència els països estudiats. A continuació, el primer argument teòric es posa a prova mitjançant un disseny comparatiu de sistemes similars al sud d’Europa, mentre que el segon s’explora a través d’un estudi inductiu i aprofundit del cas espanyol.

Esta tesis teoriza y demuestra empíricamente cómo los cambios relativos tanto en los conflictos políticos tradicionales como en los más emergentes han reestructurado la competencia electoral y las coaliciones políticas en torno a las políticas de renta mínima en el sur de Europa. El argumento de la tesis se divide en dos partes. En primer lugar, se sostiene que las reformas de renta mínima garantizada en el contexto post-crisis no solo están influenciadas por los conflictos políticos tradicionales, como la clase social y la religión, sino también por un conflicto moral y de valores respecto a los derechos y deberes de los posibles beneficiarios. Se argumenta, por tanto, que este conflicto condiciona la posición de los partidos: los socialdemócratas tienden a defender políticas más progresistas cuando los nuevos partidos de izquierda tienen una fuerte presencia electoral, pero se desplazan hacia enfoques más autoritarios de política social cuando en el escenario político prevalecen los partidos de extrema derecha. En segundo lugar, se plantea que el conflicto centro-periferia ha pasado de ser una fuente de tensión a convertirse en un mecanismo para construir consenso. Mientras que los partidos no estatales tradicionalmente se oponían a las políticas de renta mínima a escala nacional para proteger su autonomía institucional y legitimidad política, el aumento del número de perceptores en los sistemas regionales de bienestar ha fomentado coaliciones multinivel basadas en intercambios políticos que generan beneficios económicos y políticos mutuos. Esta tesis demuestra que la diferente reconfiguración de los conflictos tradicionales y emergentes en Portugal y España, en comparación con Italia, explica la formación de coaliciones políticas distintas que, finalmente, han marcado la adopción de reformas de renta mínima más orientadas hacia los derechos o hacia el workfare. La tesis comienza con un estudio transversal de seis países europeos para ofrecer evidencia empírica de los cambios en los esquemas de renta mínima entre 2008 y 2022, ilustrando la divergencia entre los países estudiados. A continuación, el primer argumento teórico se pone a prueba mediante un diseño comparativo de sistemas similares en el sur de Europa, mientras que el segundo se explora a través de un estudio inductivo y profundo del caso español.

This dissertation theorises and empirically traces how shifts in both traditional and emerging cleavages have reshaped the politics of minimum income reform in Southern Europe. It argues that while multiple cleavages within fragmented party systems have historically hindered comprehensive reforms in the field, the rise of new political conflicts alongside the reconciliation of older ones may have transformed multidimensional politics into a space for consensus-building. The argument unfolds in two parts. First, it contends that post-industrial minimum income reforms are shaped not only by traditional cleavages such as class and religion, but also by a moral, value-based conflict over the rights and duties of welfare recipients. This conflict influences party positioning: social democrats tend towards more progressive policies when left-libertarian parties are strong but shift towards restricted, authoritarian approaches where radical right parties prevail. Second, it argues that the centre-periphery conflict has shifted from a source of tension to a consensus-building mechanism. Whereas non-statewide parties traditionally opposed national social assistance to protect their institutional autonomy and political legitimacy, rising caseloads in regional welfare systems have fostered multi-level coalitions based on political exchanges yielding mutual economic and political gains. Empirically, this thesis illustrates that differing reconfiguration of both traditional and emerging cleavages in Portugal and Spain, compared to Italy, accounts for the formation of distinct political coalitions that ultimately shaped the adoption of either more rights-based or workfare-oriented minimum income reforms in Southern Europe. This dissertation first provides a cross-sectional study of six European countries to map changes in minimum income schemes from 2008 to 2022 to illustrate policy divergence. Then, the first theoretical argument is tested through a comparative, similar-systems design in Europe’s south, while the second is explored via an inductive, in-depth case study of Spain.