Relación entre el bienestar subjetivo y el bienestar psicológico en niños y niñas de 10 y 12 años: el rol de los afectos

Abstract

ENG- Subjective well-being (SW) and psychological well-being (PH) constitute complex psychosocial phenomena that are undergoing conceptual and empirical development, which is reflected, among other things, in the lack of consensus on their definitions. SW refers to an individual's capacity to experience the maximum amount of pleasure and happiness possible and thereby achieve an ideal state of well-being. This includes emotional responses (positive and negative affects), satisfaction with various areas of life, and global judgments or appraisals of one's overall life satisfaction. PB, on the other hand, encompasses the individual's capacity to express positive emotions and engage in constructive self-reflection, aimed at fostering personal growth and improvement. Both have been primarily studied in adulthood, so several questions remain about whether their functioning and structure are comparable in boys and girls, especially with regard to PB, due to the scarcity of appropriate instruments for measuring the latter construct at these ages. Furthermore, the relationship between SW and BP is not yet sufficiently established, which greatly limits its understanding, so further research is needed. Consequently, the objective of this thesis is to identify the relationship between SW and BP, as well as the role of affect in this relationship, in children from 31 countries who participated in the third wave of the Children's Worlds project (https://isciweb.org/). To address this objective, three articles were written using descriptive, correlational, predictive, and instrumental methodologies with SEM techniques. Participants were selected from a database of 95,752 children, of whom 51.71% were 10-year-olds and the remaining 48.29% were 12-year-olds. Regarding gender distribution, 49.28% were boys and the remaining 50.72% were girls. The participants came from 31 countries across Europe, Asia, Africa, and the Americas. The results of the three studies point to: a) the existence of a multidimensional theoretical construct of BP in boys and girls, with significant differences observed based on age (higher BP in 10-year-olds than in 12-year-olds) and gender (boys reported higher BP than girls); b) the presence of a relationship and influence of positive affect (PA) on BP; however, the strength of this intensity varies depending on the participants' countries of origin, demonstrating that cultural factors impact the intensity of the relationship between these variables; and c) PA and negative affect (NA), which are part of SW, maintain a strong relationship with BP, establishing a correspondence between these two theoretical traditions from childhood. It is concluded from this doctoral thesis that both SW and BP function clearly during this developmental stage. Furthermore, these constructs are influenced by the cultural context, which leads to a differential assessment of well-being between groups

CAT- El Benestar Subjectiu (BS) i el Benestar Psicològic (BP) constitueixen fenòmens psicosocials complexos que es troben en procés de desenvolupament conceptual i empíric, cosa que es reflecteix, entre altres coses, en la manca de consens en la seva definició. El BS té a veure amb la capacitat de l'individu per experimentar la màxima quantitat de plaer i felicitat possible i assolir un estat ideal de benestar, això inclou les respostes emocionals (afectes positius i negatius), la satisfacció amb diversos àmbits de la vida i els judicis globals o valoracions sobre el grau de satisfacció amb la vida en general. Per part seva, el BP comprèn la capacitat dels individus per manifestar emocions positives i participar en una autoreflexió constructiva, destinada a fomentar el creixement i la millora personal. Tots dos han estat principalment estudiats en l'edat adulta, per la qual cosa encara existeixen diverses interrogants sobre si el seu funcionament i estructura és equiparable en nens i nenes, especialment pel que fa al BP, per l'escassetat d'instruments apropiats per mesurar aquest últim constructe a aquestes edats. A més, la relació entre el BS i el BP no està encara prou establerta, cosa que limita enormement la seva comprensió, i per això cal dur a terme més investigació sobre això. Per tant, l'objectiu de la present tesi és identificar la relació entre el BS i el BP, així com el rol dels afectes en aquesta relació, en nens i nenes de 31 països que van participar de la 3a onada del projecte Children's Worlds (https://isciweb.org/). Per respondre aquest objectiu, s'han elaborat tres articles emprant metodologia descriptiva, correlacional, predictiva i instrumental amb tècniques SEM. La selecció dels participants va partir d'una base de dades de 95.752 nens i nenes, el 51.71% dels quals corresponen a nens/es de 10 anys i el 48.29% restant a nens/es de 12 anys. Pel que fa a la distribució pel gènere, el 49,28% són nens i el 50,72% restant són nenes. Els participants provenen de 31 països d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Els resultats dels tres estudis apunten a: a) l'existència d'un constructe teòric de BP, amb caràcter multidimensional, en nens i nenes, observant diferències significatives en funció de l'edat (major BP en nens de 10 anys que de 12 anys) i del gènere (els nens reporten més BP que les nenes); b) la presència d'una relació i la influència de l'afecte positiu (AP) al BP, però, la força de la intensitat varia en funció dels països d'origen dels participants, mostrant que el factor cultural impacta en la intensitat de la relació entre aquestes variables; ic) L'AP i l'afecte negatiu (AN), que formen part del BS, mantenen una relació forta amb el BP, la qual cosa estableix una correspondència entre aquestes dues tradicions teòriques des de la infància. Es conclou després d'aquest treball de tesi doctoral que tant del BS com el BP funcionen de manera manifesta durant aquesta etapa evolutiva. A més, aquests constructes es troben influenciats pel context cultural, cosa que porta a una avaluació diferencial del benestar entre grups