Efectos del programa de Implantes Cocleares del Hospital Clínico Regional de Concepción Dr. Guillermo Grant Benavente, Chile. Avances en percepción auditiva del habla de los pacientes pediátricos

Abstract

La capacitat de percebre la parla constitueix un procés neurocognitiu fonamental que permet la comprensió del llenguatge oral i la interacció amb l’entorn. El seu desenvolupament comença fins i tot durant la gestació; tanmateix, quan hi ha una hipoacúsia congènita o d’aparició primerenca, aquest procés es veu alterat, dificultant l’adquisició del llenguatge. Davant aquest desafiament, els implants coclears s’han consolidat com una solució tecnològica eficaç per afavorir l’audició i potenciar la comunicació verbal durant la infància. L’objectiu d’aquesta tesi va ser analitzar l’efecte de l’implant coclear en la percepció auditiva de la parla en usuaris pediàtrics, un any després de l’activació del dispositiu, intervinguts entre els anys 2013 i 2019 a l’Hospital Clínic Regional de Concepción “Dr. Guillermo Grant Benavente”. Es va dur a terme un disseny de tipus retrospectiu i longitudinal, prèviament validat pel comitè d’ètica del Servei de Salut de Concepción. Es va obtenir el consentiment informat de les famílies i es van recollir dades a partir de les històries clíniques. Dels 64 menors implantats en el període, 57 van acceptar participar i 42 van complir els criteris d’inclusió. Les edats oscil·laven entre 1 any i 9 mesos i 16 anys i 10 mesos. La mostra va incloure tant infants amb hipoacúsia aïllada com aquells amb condicions del neurodesenvolupament o síndromes genètiques. Es va utilitzar anàlisi descriptiva i correlacional amb el programari JAMOVI. L’avaluació de la percepció de la parla, a través de l’escala CAP, es va realitzar abans de la implantació i un any després de l’activació. Els resultats reflecteixen progressos estadísticament significatius. Es conclou que la implantació precoç afavoreix avenços més ràpids, però fins i tot en edats més avançades s’observen millores substancials. Les comorbiditats poden influir en el ritme de progrés, però no impedeixen beneficis rellevants, fet que dona suport a una indicació àmplia de l’implant coclear.

La capacidad de percibir el habla constituye un proceso neurocognitivo fundamental que permite la comprensión del lenguaje oral y la interacción con el entorno. Su desarrollo inicia incluso durante la gestación; sin embargo, cuando existe una hipoacusia congénita o de aparición temprana, este proceso se ve alterado, dificultando la adquisición del lenguaje. Frente a este desafío, los implantes cocleares se han consolidado como una solución tecnológica eficaz para favorecer la audición y potenciar la comunicación verbal en la infancia. El objetivo de esta tesis fue analizar el efecto del implante coclear en la percepción auditiva del habla en usuarios pediátricos, a un año de la activación del dispositivo, intervenidos entre 2013 y 2019 en el Hospital Clínico Regional de Concepción “Dr. Guillermo Grant Benavente”. Se llevó a cabo un diseño de tipo retrospectivo y longitudinal, el cual fue previamente validado por el comité de ética del Servicio de Salud de Concepción. Se obtuvo el consentimiento informado de las familias y se recolectaron datos desde las historias clínicas. De los 64 menores implantados en el período, 57 aceptaron participar y 42 cumplieron los criterios de inclusión. Las edades oscilaron entre 1 año 9 meses y 16 años 10 meses. La muestra incluyó tanto niños con hipoacusia aislada como aquellos con condiciones del neurodesarrollo o síndromes genéticos. Se empleó análisis descriptivo y correlacional con el software JAMOVI. La evaluación de la percepción del habla, a través de la escala CAP, se realizó antes de la implantación y un año después de la activación. Los resultados reflejan progresos estadísticamente significativos. Se concluye que la implantación temprana favorece avances más rápidos, pero incluso en edades mayores se evidencian mejoras sustantivas. Las comorbilidades pueden influir en el ritmo de progreso, pero no impiden beneficios relevantes, lo que respalda una indicación amplia del implante coclear.

The ability to perceive speech is a fundamental neurocognitive process that enables the comprehension of spoken language and interaction with the environment. Its development begins even during gestation; however, when congenital or early-onset hearing loss is present, this process is disrupted, hindering language acquisition. In response to this challenge, cochlear implants have become an effective technological solution to enhance hearing and promote verbal communication in childhood. The aim of this thesis was to analyze the effect of cochlear implantation on speech auditory perception in pediatric users, one year after the activation of the device, in patients treated between 2013 and 2019 at the “Dr. Guillermo Grant Benavente” Regional Clinical Hospital of Concepción. A retrospective and longitudinal study design was used, previously approved by the ethics committee of the Concepción Health Service. Informed consent was obtained from the families, and data were collected from medical records. Of the 64 children implanted during the period, 57 agreed to participate and 42 met the inclusion criteria. Ages ranged from 1 year and 9 months to 16 years and 10 months. The sample included both children with isolated hearing loss and those with neurodevelopmental conditions or genetic syndromes. Descriptive and correlational analysis was carried out using JAMOVI software. Speech perception was assessed using the CAP scale before implantation and one year after activation. The results showed statistically significant improvements. It is concluded that early implantation leads to faster progress, but even at older ages, substantial improvements can be observed. Comorbidities may influence the pace of progress, but they do not prevent meaningful benefits, supporting a broad indication for cochlear implantation.