El amor como búsqueda de plenitud en San Agustín

Abstract

[spa] Introducción Esta tesis doctoral analiza el concepto del amor en el pensamiento filosófico de san Agustín. No hay duda de que el amor ha sido y sigue siendo un concepto clave para entender el hombre y el sentido de su existencia, de ahí que muchos pensadores, incluido san Agustín, hayan dedicado tanto esfuerzo en indagar qué es, ya que afecta al hombre en todas sus dimensiones: antropológica, metafísica, ética, política, etc. De ahí que, Agustín, a partir del amor, esclarezca qué es el hombre para Dios, para uno mismo, para el prójimo y los demás seres humanos y, sobre todo, en relación con los bienes creados. Contenido de la investigación El amor está relacionado con la felicidad del hombre y su plenitud hasta tal punto que constituye un elemento esencial de su propio ser. Tan importante es el amor que está relacionado, además, con otros conceptos relevantes de su filosofía como la verdad, Dios, el alma, la voluntad, la libertad, etc. Todo ello conlleva a considerar al amor no como un tema cualquiera de los mencionados, sino que, dentro de su pensamiento filosófico, se le puede valorar como el hilo conductor que los enlaza a todos, ya que el amor es la base sobre el que se fundamentan sus reflexiones. Por eso, a lo largo de este trabajo, se irá indagando sobre lo que el Filósofo de África entiende por amor en concordancia con la religión cristiana, basada en los evangelios y en las cartas de san Pablo, e influida por las diversas corrientes filosóficas helénicas y por el Neoplatonismo. Por otra parte, el amor, entendido como eros, es aquella fuerza que pone en movimiento al hombre para que se dirija a Dios, el Amor ágape-caritas, y que es, además, el Bien inmutable que anhela, para conseguir la felicidad, sosiego y plenitud. Y, en este recorrido, a cada paso que avanza hacia Él, el hombre va conociéndole un poco más a la vez que se va conociendo a sí mismo como criatura dependiente de Él. Este conocimiento del hombre a sí mismo le lleva a comprenderse como un ser finito creado por Dios por amor, a su imagen y semejanza. Y, por ello, es capaz de amar y de elegir si regirse por el orden establecido por Dios (ordo amoris) o no. Si elige amar ordenadamente, es decir, amar como Dios ama mediante caritas, el hombre irá asemejándose cada día más a su Creador. En cambio, si decide distanciarse del orden divino y, por tanto, de Dios, para buscar la felicidad en los bienes terrenales, el hombre amará desordenadamente (cupiditas). En este último caso, el hombre, al amar los bienes creados como fines (frui) y no como medios (uti) para llegar a Dios, no conseguirá ser totalmente feliz, ya que la plenitud sólo se obtiene cuando el alma reposa y descansa en el Bien supremo, tal como afirma Agustín de Hipona (ca.397/1946): “Nos has hecho para ti y nuestro corazón está inquieto hasta que descanse en ti” (conf., I, 1, 1). El método utilizado en este trabajo consiste en una lectura e interpretación crítica del concepto de amor en los textos de san Agustín para confrontarlo con otras interpretaciones sobre dicha noción en textos de otros pensadores para ver las similitudes y diferencias respecto al mismo. Conclusión Este trabajo pretende sacar aportaciones que puedan ayudar a comprender qué es el hombre, qué se espera de él y cuál es su telos existencial a partir del amor.

[cat] Introducció Aquesta tesi doctoral analitza el concepte de l’amor en el pensament filosòfic de sant Agustí. No hi ha dubte que l’amor ha estat i continua essent un concepte clau per entendre l’home i el sentit de la seva existència. Per això, molts pensadors i, fins i tot sant Agustí, han dedicat grans esforços a investigar què és, ja que afecta l’ésser humà en totes les seves dimensions: antropològica, metafísica, ètica, política, etc. Així, a partir de l’amor, Agustí esclareix què és l’home per a Déu, per a un mateix, per al proïsme i la resta d’éssers humans i, sobretot, en relació amb els béns creats. Contingut de la investigació L’amor està relacionat amb la felicitat de l’home i la seva plenitud fins al punt de constituir un element essencial del seu propi ésser. L’amor és tan important que també està vinculat amb altres conceptes rellevants de la seva filosofia, com la veritat, Déu, l’ànima, la voluntat, la llibertat, etc. Tot això porta a considerar l’amor no com un tema qualsevol, sinó com el fil conductor que enllaça tots aquests elements dins del seu pensament filosòfic, ja que l’amor és la base sobre la qual se sustenten les seves reflexions. Per això, al llarg d’aquest treball s’anirà aprofundint en el que el Filòsof d’Àfrica entén per amor en concordança amb la religió cristiana, basada en els evangelis i en les cartes de sant Pau, i influenciada per les diverses corrents filosòfiques hel·lenístiques i pel Neoplatonisme. A més, l’amor, entès com a eros, és aquella força que impulsa l’home a dirigir-se cap a Déu, l’Amor àgape-caritas, que és, alhora, el Bé immutable que anhela per aconseguir la felicitat, la pau i la plenitud. En aquest camí, a mesura que avança cap a Ell, l’home va coneixent-lo més, al mateix temps que es coneix a si mateix com a criatura depenent d’ Ell. Aquest coneixement de l’home sobre si mateix el porta a comprendre’s com un ésser finit creat per Déu per amor, a la seva imatge i semblança. I, per això, és capaç d’estimar i de triar si vol regir-se per l’ordre establert per Déu (ordo amoris) o no. Si tria estimar ordenadament, és a dir, estimar com Déu estima mitjançant la caritas, l’home anirà assemblant-se cada dia més al seu Creador. En canvi, si decideix allunyar-se de l’ordre diví i, per tant, de Déu, per buscar la felicitat en els béns terrenals, estimarà desordenadament (cupiditas). En aquest últim cas, l’home, en estimar els béns creats com a fins (frui) i no com a mitjans (uti) per arribar a Déu, no aconseguirà ser completament feliç, ja que la plenitud només s’obté quan l’ànima reposa i descansa en el Bé suprem, tal com afirma Agustí d’Hipona (ca. 397/1946): “Ens heu fet per a Vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi descansi en Vós” (conf., I, 1, 1). El mètode utilitzat en aquest treball consisteix en una lectura i interpretació crítica del concepte d’amor en els textos de sant Agustí per confrontar-lo amb altres interpretacions sobre aquest concepte en textos d’altres pensadors i veure’n les similituds i diferències. Conclusió Aquest treball pretén aportar elements que ajudin a comprendre què és l’home, què s’espera d’ell i quin és el seu telos existencial a partir de l’amor.

[eng] Introduction This research analyses the concept of love in the philosophical thought of Saint Augustine. There is no doubt that love has been and continues to be a key concept in understanding humanity and the meaning of its existence. For this reason, many philosophers, including Saint Augustine, have devoted great effort to investigating what love is, as it affects human beings in all their dimensions: anthropological, metaphysical, ethical, political, etc. So, through love, Augustine clarifies what man is for God, for oneself, for one’s neighbor, and for other human beings, and, above all, in relation to created goods. Main Body of the Thesis Love is closely linked to human happiness and fulfillment to such an extent that it constitutes an essential element of one's very being. Love is so important that it is also connected to other significant concepts in his philosophy, such as truth, God, the soul, will, freedom, and more. This leads to the consideration of love not as just another topic among those mentioned, but rather as the guiding thread that connects them all within his philosophical thought, since love is the foundation upon which his reflections are built. For this reason, throughout this study, an in-depth analysis will be conducted on what the Philosopher of Africa understands by love, in alignment with Christian religion, which is based on the Gospels and the letters of Saint Paul and is influenced by various Hellenistic philosophical currents and Neoplatonism. Furthermore, love, understood as eros, is the force that moves human beings to seek God, agape-caritas Love, which is also the immutable Good they long for, in order to attain happiness, peace, and fulfillment. In this journey, with every step towards Him, man comes to know God a little more, while also gaining deeper self-knowledge as a creature dependent on Him. This self-knowledge leads man to understand himself as a finite being created by God out of love, in His image and likeness. Therefore, he is capable of loving and choosing whether or not to follow the order established by God (ordo amoris). If he chooses to love in an orderly manner—that is, to love as God loves through caritas—he will increasingly resemble his Creator. On the other hand, if he decides to distance himself from the divine order and, consequently, from God, in pursuit of happiness in earthly goods, he will love in a disordered way (cupiditas). In the latter case, by loving created goods as ends (frui) rather than as means (uti) to reach God, he will never achieve complete happiness, since true fulfillment can only be found when the soul rests and finds peace in the Supreme Good. As Augustine of Hippo states (ca. 397/1946): “You have made us and drawn us to yourself, and our heart is restless until it rests in you” (conf., I, 1, 1). The methodology used in this study consists of a critical reading and interpretation of the concept of love in Augustine’s texts, comparing it with other interpretations of this notion found in the works of other philosophers in order to identify similarities and differences. Conclusion This work aims to contribute insights that may help to understand what man is, what is expected of him, and what his existential telos is, through the lens of love.