Influence of the social determinants on adherence to a lifestyle modification intervention in people with prediabetes

Abstract

[eng] Introduction: Type 2 Diabetes Mellitus (T2D) is a highly prevalent chronic condition that represents a significant global health and social burden. Lifestyle modification interventions—such as healthy eating and regular physical activity—have proven effective in preventing or delaying the onset of T2D in individuals with prediabetes. However, the ability to adopt these changes does not depend solely on individual factors; it is also shaped by the social determinants of health (SDH), with gender and social class playing important roles. Objective: To analyse the influence of SDH and explore the contextual and social barriers and facilitators that affect adherence to lifestyle recommendations among individuals with prediabetes and overweight or obesity. Methodology: A sequential explanatory mixed-methods study was conducted, combining a cross-sectional quantitative analysis with a qualitative ethnomethodological approach, framed within the critical-social paradigm. The quantitative phase included participants from the intervention group of the PREDIPHONE clinical trial (n = 86), who received a nurse-led telephone intervention aimed at promoting healthy eating and regular physical activity in individuals with prediabetes and overweight or obesity. Adherence was assessed using a composite index based on the standardised scores of the PREDIMED and REGICOR questionnaires. Correlation analyses were performed to examine the relationship between adherence and age, and chi-square and ANOVA tests were conducted to assess the influence of SDH on adherence to recommendations. In the qualitative phase, semi-structured interviews (n = 15) and a focus group (n = 5) were conducted with participants from the quantitative phase who had shown either high or low adherence. The data were analysed using thematic analysis and critical discourse analysis, applying triangulation and reflexivity as strategies to ensure rigour. Finally, the quantitative and qualitative findings were integrated to provide a more holistic understanding of the phenomenon. Results: Employment status was significantly associated with adherence to healthy lifestyle recommendations, with higher adherence observed among unemployed or retired individuals. Although no statistically significant differences were found by social class or gender, individuals from less advantaged social classes reported economic barriers and lack of time—particularly those working full-time—which hindered adherence to the recommendations. Women reported greater family caregiving responsibilities and less time for self-care, while men reported receiving more family support, generally provided by women in their households. The asymptomatic nature of prediabetes, the influence of health beliefs, and a low perception of risk were identified as key barriers to adopting healthy behaviours. Additionally, the quality of the patient–professional relationship emerged as a critical factor. Empathetic, motivating, and trust-based communication facilitated adherence, whereas lack of follow-up and poor communication generated feelings of abandonment and demotivation. Conclusions: Employment status and time availability are key factors in self-care processes and adherence to lifestyle changes. In addition, gender and social class shape the barriers and facilitators that influence adherence, with women from more disadvantaged social classes emerging as a particularly vulnerable group requiring tailored interventions with an equity-based approach. Finally, the importance of strengthening the patient–professional relationship is emphasised, particularly through shared decision-making processes, as a means to support sustained adherence over time.

[cat] Introducció: La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia crònica d’elevada prevalença que representa una important càrrega sanitària i social a escala mundial. Les intervencions centrades en la modificació dels estils de vida —com una alimentació saludable i la pràctica regular d’activitat física— han demostrat ser eficaces per prevenir o retardar l’aparició de DM2 en persones amb prediabetis. Ara bé, la capacitat d’adoptar aquests canvis no depèn exclusivament de factors individuals, sinó que es troba condicionada pels determinants socials de la salut, especialment el gènere i la classe social. Objectiu: Analitzar la influència dels determinants socials de la salut (DSS) i explorar les barreres i facilitadors, tant contextuals com socials, que afecten l’adherència a les recomanacions sobre estils de vida saludables en persones amb prediabetis i sobrepès o obesitat. Metodologia: Es va dur a terme un estudi mixt seqüencial explicatiu que combinà una anàlisi quantitativa transversal amb un enfocament qualitatiu etnometodològic, emmarcat en el paradigma crític-social. A la fase quantitativa, es van incloure els participants del grup intervenció de l’assaig clínic PREDIPHONE (n = 86), els quals van rebre una intervenció telefònica infermera per promoure un patró d’alimentació saludable i la pràctica regular d’activitat física en persones amb prediabetis i sobrepès o obesitat. L’adherència es va avaluar mitjançant un índex compost, elaborat a partir de la suma estandarditzada de les puntuacions dels qüestionaris PREDIMED i REGICOR. Es van realitzar anàlisis de correlació per examinar la relació entre l’adherència i l’edat, així com proves de ji quadrat i ANOVA per avaluar la influència dels DSS. A la fase qualitativa, es van dur a terme entrevistes semiestructurades (n = 15) i un grup focal (n = 5) amb participants de la fase quantitativa segons el seu nivell d’adherència (alt o baix). Les dades es van analitzar mitjançant una anàlisi temàtica i una anàlisi crítica del discurs, emprant la triangulació i la reflexivitat com a estratègies de rigor. Finalment, es van integrar els resultats quantitatius i qualitatius per oferir una comprensió més holística del fenomen. Resultats: La situació laboral es va associar de manera significativa amb l’adherència a les recomanacions sobre estils de vida saludables, observant-se una major adherència entre les persones jubilades o desocupades. Tot i que no es van observar diferències estadísticament significatives segons la classe social o el gènere, les persones de classes socials menys afavorides van reportar barreres econòmiques i manca de temps —especialment aquelles amb treball a temps complet— que dificultaven el seguiment de les recomanacions. Les dones van manifestar una major càrrega de cures familiars i menys temps per a l’autocura, mentre que els homes van reportar més suport familiar, generalment proporcionat per dones del seu entorn. El caràcter asimptomàtic de la prediabetis, les creences sobre la salut i una baixa percepció del risc es van identificar com a barreres importants per a l’adopció de comportaments saludables. A més, la qualitat de la relació pacient-professional va emergir com un factor clau. Una comunicació empàtica, motivadora i basada en la confiança facilitava l’adherència, mentre que la manca de seguiment i una comunicació deficient generaven sentiments d’abandonament i desmotivació. Conclusions: La situació laboral i la disponibilitat de temps són factors determinants en els processos d’autocura i adherència als canvis en l’estil de vida. Igualment, el gènere i la classe social configuren les barreres i facilitadors que condicionen aquests processos, destacant especialment les dones de classes socials més desfavorides com un grup vulnerable que requereix intervencions adaptades i amb un enfocament d’equitat. Finalment, cal enfortir la relació pacient-professional mitjançant processos de presa de decisions compartida com a via per afavorir una adherència sostinguda en el temps.

[spa] Introducción: La Diabetes Mellitus Tipo 2 (DM2) es una enfermedad crónica de alta prevalencia que representa una importante carga sanitaria y social a nivel mundial. Las intervenciones centradas en la modificación del estilo de vida—como una alimentación saludable y la práctica regular de actividad física—han demostrado ser eficaces para prevenir o retrasar la aparición de DM2 en personas con prediabetes. No obstante, la capacidad para adoptar estos cambios no depende exclusivamente de factores individuales, sino que está condicionada por los determinantes sociales de la salud (DSS), entre los cuales destacan el género y la clase social. Objetivo: Analizar la influencia de los DSS y explorar las barreras y facilitadores, tanto contextuales como sociales, que afectan la adherencia a las recomendaciones sobre estilo de vida saludable en personas con prediabetes y sobrepeso u obesidad. Metodología: Se llevó a cabo un estudio mixto secuencial explicativo, que combinó un análisis cuantitativo transversal con un enfoque cualitativo etnometodológico, enmarcado en el paradigma crítico-social. En la fase cuantitativa, se incluyó a los participantes del grupo intervención del ensayo clínico PREDIPHONE (n = 86), que recibieron una intervención telefónica enfermera para promover la alimentación saludable y la práctica regular de actividad física en personas con prediabetes y sobrepeso u obesidad. La adherencia se evaluó mediante un índice compuesto a partir de la suma de las puntuaciones estandarizada de los cuestionarios PREDIMED y REGICOR. Se realizaron análisis de correlación para examinar la relación entre adherencia y edad, así como pruebas de chi-cuadrado y ANOVA para evaluar la influencia de los DSS en la adherencia a las recomendaciones. En la fase cualitativa se llevaron a cabo entrevistas semiestructuradas (n = 15) y un grupo focal (n = 5) con los participantes de la fase cuantitativa que presentaron alta y baja adherencia. Los datos se analizaron mediante análisis temático y análisis crítico del discurso, empleando triangulación y reflexividad como estrategias de rigor. Finalmente, se integraron los resultados cuantitativos y cualitativos para ofrecer una comprensión más holística del fenómeno. Resultados: La situación laboral se asoció significativamente con la adherencia a las recomendaciones sobre estilo de vida saludable, observándose una mayor adherencia en personas desempleadas o jubiladas. Aunque no se observaron diferencias estadísticamente significativas según la clase social o el género, las personas de clases sociales menos favorecidas reportaron barreras económicas y falta de tiempo, especialmente entre quienes trabajaban a tiempo completo, que dificultaban el cumplimiento de las recomendaciones. Las mujeres reportaron mayores cargas de cuidados familiares y menor tiempo para el autocuidado, mientras que los hombres reportaron mayor apoyo familiar, generalmente proporcionado por mujeres de su entorno. El carácter asintomático de la prediabetes, la influencia de las creencias sobre la salud y una baja percepción del riesgo se identificaron como barreras importantes para la adopción de comportamientos saludables. Además, la calidad de la relación paciente-profesional emergió como un factor fundamental. Una comunicación empática, motivadora y basada en la confianza facilitaba la adherencia, mientras que la falta de seguimiento y una comunicación deficiente generaron sentimientos de abandono y desmotivación. Conclusiones: La situación laboral y la disponibilidad de tiempo son factores determinantes en los procesos de autocuidado y adherencia a los cambios en el estilo de vida. Asimismo, el género y la clase social configuran las barreras y facilitadores que influyen en la adherencia, destacando a las mujeres de clases sociales más desfavorecidas como un grupo especialmente vulnerable que requiere intervenciones adaptadas y con un enfoque de equidad. Finalmente, se debe de fortalecer la relación paciente-profesional mediante procesos de toma de decisiones compartida como vía para favorecer una adherencia sostenida en el tiempo.