Strategy selection by boundedly rational agents: A philosophical theory

Abstract

La racionalitat humana depèn en gran mesura de l’eficàcia de les estratègies que s’apliquen per dur a terme certes tasques. En el cas de la formació de creences, el fiabilista sosté que les creences dels agents són racionals si i només si es generen mitjançant estratègies fiables amb una alta proporció de veritat. La recerca filosòfica i empírica ha demostrat àmpliament que els agents solen posseir múltiples estratègies de formació de creences que són fiables en alguns contextos de raonament però no en d'altres. Això planteja el repte de com s’han de seleccionar les estratègies per formar creences racionals. En aquesta tesi, dono una resposta a aquesta pregunta basant-me en coneixements de l’epistemologia, la psicologia cognitiva i les ciències del comportament. Primer proposo un criteri de racionalitat epistèmica que dona compte de la fiabilitat contextual de les estratègies de formació de creences: el criteri de fiabilitat de l’entorn normal. A continuació, explico com la interacció entre les característiques de les ments dels agents i els entorns de la tasca permet l’ús d'estratègies de raonament. L’aplicabilitat de l’estratègia per a les tasques de raonament es presenta com una propietat d’ “affordance” de l’estratègia que es manifesta sota condicions específiques d'activació i de fons. Concloc introduint i defensant un conjunt de tres directrius epistèmiques principals per seleccionar entre les estratègies aplicables. Aquestes regles prescriptives estan connectades sistemàticament i defineixen un procediment que pot conduir els agents a triar estratègies per formar creences racionals.

La racionalidad humana depende en gran medida de la eficacia de las estrategias que se aplican para llevar a cabo ciertas tareas. En el caso de la formación de creencias, el fiabilismo sostiene que las creencias de los agentes son racionales si y solo si se generan mediante estrategias fiables con una alta proporción de verdad. La investigación filosófica y empírica ha demostrado ampliamente que los agentes suelen poseer múltiples estrategias de formación de creencias que son fiables en algunos contextos de razonamiento, pero no en otros. Esto plantea el reto de cómo deben seleccionarse las estrategias para formar creencias racionales. En esta tesis, doy respuesta a esta pregunta basándome en conocimientos de la epistemología, la psicología cognitiva y las ciencias del comportamiento. Primero, propongo un criterio de racionalidad epistémica que da cuenta de la fiabilidad contextual de las estrategias de formación de creencias: el criterio de fiabilidad del entorno normal. A continuación, explico cómo la interacción entre las características de la mente de los agentes y los entornos de la tarea permite el uso de estrategias de razonamiento. La aplicabilidad de la estrategia para tareas de razonamiento se presenta como una propiedad de “affordance” de la estrategia que se manifiesta bajo condiciones específicas de activación y de fondo. Concluyo presentando y defendiendo un conjunto de tres directrices epistémicas principales para seleccionar entre estrategias aplicables. Estas reglas prescriptivas están sistemáticamente conectadas y describen un procedimiento que puede llevar a los agentes a elegir estrategias para formar creencias racionales.

Human rationality largely depends on the effectiveness of the strategies that are applied to accomplish one’s tasks. In the case of belief formation, the reliabilist holds that agents’ beliefs are rational if and only if they are generated by reliable strategies with a high truth ratio. Philosophical and empirical research has widely shown that agents commonly possess multiple belief-forming strategies that are reliable in some reasoning contexts but not in others. This raises the challenge of how strategies ought to be selected to form rational beliefs. In this dissertation, I provide an answer to this question by drawing on insights from epistemology, cognitive psychology, and behavioural science. I first propose a criterion of epistemic rationality that accounts for the contextual reliability of belief-forming strategies: the criterion of normal environment reliability. Next, I explain how the interplay between the features of the agents’ minds and task environments affords the use of reasoning strategies. Strategy applicability for reasoning tasks is presented as an affordance property of the strategy that manifests itself under specific triggering and background conditions. I conclude by introducing and defending a set of three major epistemic guidelines for selecting among applicable strategies. These prescriptive rules are systematically connected and outline a procedure that can lead agents to choose strategies for forming rational beliefs.