El concepte

Abstract

L’objectiu confés d’aquest treball és aprofundir en el concepte esperança que Josef Pieper ens transmet. No es tracta només d’una actitud davant la vida. Implica a tota la persona en tots els àmbits de la seva existència, fins al punt de dirigir les pròpies petjades en un sentit o en un altre. A més, representa la resposta al sentit de la vida humana, considerada com un camí envers la plenitud.

És per això que la idea és plantejar la qüestió de si aquesta esperança té un potencial transformador de la realitat personal i social, present i futura, i, si la resposta és afirmativa, veure quins són els mecanismes que poden alterar situacions consolidades, desllorigar conflictes i assolir metes considerades inabastables.

Per a Pieper, l’esperança neix de saber-se estimat, no de circumstàncies o projectes. Per això, no depèn de l’entorn de la persona, es tracta, més aviat, d’una característica intrínseca, un acte lliure nascut de la voluntat i del sentiment de grandesa inherent a tota persona humana. Aquest acte determina l’èxit vital o el fracàs definitiu i fa que el camí, per entortolligat que sigui, tingui sentit.

El objetivo explícito de este Trabajo es profundizar en el concepto esperanza que Josef Pieper nos transmite. En efecto, no se trata solo de una actitud ante la vida. Implica a toda la persona en todos los ámbitos de su existencia, hasta el punto de dirigir los propios pasos en un sentido o en otro. Además, representa la respuesta al sentido de la vida humana, considerada como un camino hacia la plenitud.

Por este motivo, la idea es plantear la cuestión de si esta esperanza posee un potencial transformador de la realidad personal y social, presente y futura, y si la respuesta fuere afirmativa, averiguar qué mecanismos pueden alterar situaciones consolidadas, solucionar conflictos y conseguir metes consideradas fuera de alcance.

Para Pieper la esperanza nace de saberse amado, no de circunstancias o proyectos. Por este motivo, no depende del entorno de la persona. Se trata más bien, de una característica intrínseca, un acto libre nacido de la voluntad y del sentimiento de grandeza inherente a toda persona humana. Este acto determina el éxito vital o el fracaso definitivo, y hace que el camino, por tortuoso que sea, tenga sentido.

The real and explicit idea of this work is to explore the concept hope which Josef Pieper intends to make us clear. What we are talking about is not only an attitude towards life. It implies the totality of person in all the spheres of existence, and it has the power to lead the steps in one or another direction. Furthermore, it becomes the answer to the question of sense of human life, which is considered a way towards whole happiness.

It is for this reason that the most important question could be put this way: Is this hope charged with a transformation power over the individual and social reality, over present and future circumstances? And, if the answer is affirmative, then the idea is trying to identify which are the means capable of changing defined situations, untie conflicts, and achieving what was considered unattainable.

Pieper thinks real hope is born of love. It cannot be affected by circumstances or projects. So, it has no relation with personal environment, it is rather an internal quality, a free action born of the human will and the feeling of greatness which is inherent to every person on earth. This act is a hallmark that determines the final vital success or total failure, and gives real sense to the way we lead, whatever muddles we may find in it.