La Pràctica mèdica a la Catalunya del segle XVIII

Abstract

La recerca pren com a punt de partença la consolidació de les formes institucionals d'una tradició mèdica desenvolupada pel govern de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles XVI i XVII, enteses com a representació pública dels seus interessos polítics. La guerra de Successió i les reformes introduïdes en aquesta matèria per les autoritats borbòniques escapçaren aquella tradició i no es fonamentaren en cap projecte de renovació científica. La tesi analitza les estratègies desenvolupades, al marge del model professional imposat, pels professionals de la medicina des de mitjan segle, tot centrant l'atenció en l'estudi del projecte i dels seus representants que cercava una nova professionalització de la medicina en el marc d'un nou encaix de la realitat política catalana dintre de la corona espanyola. La recerca planteja alhora la implantació de la medicina universitària a Catalunya a partir de l'estudi de la contractació de professionals per part dels municipis i de les formes associatives urbanes d'auxili mutu en la malaltia i en la mort.

The institutional forms of a medical tradition developed by the city of Barcelona throughout the 16th and 17th centuries are taken as starting point of this research. The war of Succession and the reforms carried out on this matter by the Bourbon authorities not only broke the former tradition but also did not lay its foundations in any project of scientific renewal. This thesis studies the strategies developed, in the margin of the professional model imposed, by the Catalan medical practitioners from the middle of the century, by looking at the project, and its representatives, that searched for a new kind of medical professionalization in the context of a new insertion of the Catalan society into the Spanish crown. This research also poses the question of how university medicine did spread in Catalonia through the study of the municipal engagement of medical practitioners and the urban friendly societies that provided mutual help in times of sickness and death.