Les dispositifs de professionnalisation par alternance sous contrat de travail :vers quelles transformations des pratiques pédagogiques dans l'enseignement supérieur? : L'exemple de l'apprentissage en France

Abstract

Poques vegades al llarg de la història, les universitats europees s’han vist amb la necessitat de donar resposta a les demandes de la societat com en aquests últims decennis. En efecte, és un fet innegable que la universitat es troba immersa en una societat en la què l’educació, la ciència, les innovacions tecnològiques i la informació ocupen un lloc preponderant per al desenvolupament econòmic. El rol que ha de jugar l’educació superior és decisiu per respondre a les demandes de saber i coneixement d’una societat cada vegada més complexa, més experta, més oberta i que es troba en un procés evolutiu accelerat. En un primer temps, l’objectiu de la nostra recerca és posar en perspectiva tots els elements portadors de canvi en les universitats. En aquest sentit, aquesta investigació pren peu en aquest context d’exigències a les que les universitats estan confrontades i s’inscriu clarament en un procés de transformació de la universitat. És per això que la nostra recerca es basa en identificar els dispositius que poden ajudar a donar i a construir un nou sentit a les activitats formatives ja tinguin lloc en un entorn acadèmic o en un entorn professional. Del que es tracta és de saber com les universitats s’adapten a aquest nou escenari, com es construeixen una nova identitat i com s’encaren cap a unes noves competències a les quals estan irremediablement abocades. Des d’aquesta perspectiva, la professionalització de l’educació superior sembla que pot esdevenir una estratègia per a les universitats. Ens referim al desenvolupament de formacions en alternança amb contracte de treball. Dos països europeus privilegien aquesta via de formació en el seu sistema universitari: França i Alemanya. El que pretenem en un segon objectiu de la recerca és presentar la formació en alternança com un dispositiu original de professionalització en l’educació superior que posa en relleu la construcció i el desenvolupament competències individuals com a objectiu clau. La problemàtica de recerca, tal com l’hem plantejat, s’orienta a prendre mesura de la manera en què un dispositiu de professionalització modifica o transforma les modalitats pedagògiques i de quina manera millora l’eficàcia de l’acte formatiu en educació superior. Finalment, el què ens interessa és qüestionar un dispositiu,-l’alternança-, que provoca no només l’evolució de la lògica de les pràctiques pedagògiques, de les missions, de les competències o de les funcions de la universitat sinó que transforma el nostre sistema universitari tal com el coneixem.

En pocas ocasiones a lo largo de la historia, las universidades europeas se han visto en el empeño de dar respuesta a las exigencias de la sociedad, como en estos últimos decenios. En efecto, es un hecho innegable que las universidades se encuentran inmersas en una sociedad en la que la educación, la ciencia, las innovaciones tecnológicas y la información ocupan un lugar preponderante para el desarrollo económico. La universidad juega un papel decisivo para responder a las exigencias de del conocimiento y del saber de una sociedad cada vez más compleja, más experta, más abierta i que se encuentra en un proceso evolutivo acelerado. En un primer momento, el objetivo de nuestra investigación es precisamente poner en perspectiva los elementos portadores de cambio en las universidades. En este sentido, nuestra investigación toma pie en este contexto de exigencias a las que las universidades están confrontadas; así mismo nuestra investigación se inscribe claramente en un proceso de transformación de la universidad. Es por este motivo, que trataremos de identificas los dispositivos de formación que puedan ayudar a dar y a construir un nuevo sentido a las actividades formativas ya sea en un entorno académico o en un entrono profesional. Se trata pues, de saber como las universidades se adaptan en este nuevo escenario, como construyen una nueva identidad y como afrontan las nuevas competencias a las que están irremediablemente abocados. Desde esta perspectiva, la profesionalización de la universidad aparece como una estrategia a tener en cuenta. Nos referimos a las formaciones en alternancia con contrato de trabajo. Dos países están privilegiando, desde hace unos años esta vía de formación en educación superior: Francia i Alemania. Presentamos, como segundo objetivo de investigación, la formación en alternancia como un dispositivo original de profesionalización en educación superior que pone de manifiesto la construcción y el desarrollo de las competencias individuales como objetivo clave. La problemática de investigación, tal como la hemos planteado, se orienta a comprender como un dispositivo de profesionalización modifica y transforma las practicas pedagógicas y cómo mejora la eficacia del acto formativo en educación superior. Finalmente, cuestionamos el dispositivo de la formación en alternancia, que provoca la evolución, no solamente de la práctica pedagógicas, de la misión, de las competencias o de las funciones de la universidad, si no que transforma nuestro sistema universitario tal como lo conocemos.

On few occasions throughout its history has the European university endeavoured so hard to respond to society's demands as during the last few decades. It is clear that the modern-day university forms an integral part of a society in which education, science, technological innovation and information are of vital importance for economic development. It plays a decisive role in feeding the hunger for knowledge and know-how of an ever more complex, open and expert society in the throes of an accelerated evolutionary process. Our investigation aims firstly to provide some form of perspective for those elements which are the cause of change in our universities. This context of universities undergoing a process of transformation and at the same time having to deal with the demands being placed upon them by society provides the setting for our investigation. With this in mind, we will attempt to identify the ways in which training and educational activities, whether in a professional or academic environment, can be redefined and restructured. How do universities adapt to this new scenario? How do they build a new identity? How do they deal with the new challenges they are inevitably required to confront? From this perspective, one strategy that needs to be examined in greater detail is the so-called 'professionalization' of universities. By this, we mean work-linked educational/training courses operating in conjunction with employment contracts. Two countries in particular have been promoting this training pathway in higher education over the last few years: France and Germany. The second aim of our investigation is to present linked work and training as an original measure for higher education professionalization that emphasizes skill building and development as a key objective. Our investigation sets out to understand how such professionalization approaches can modify and transform pedagogical practices and how they might improve the effectiveness and efficacy of higher education and training. Finally, we will look at and question linked work and training and its effects. This professionalization approach is not simply one more aspect in the evolution of the pedagogical practices, objectives and functions of our universities, it is in fact causing a transformation of the university system as we know it.