Water stress measurements in fruit trees under different regulated deficit irrigation regimes

Abstract

L'aplicació de Reg Deficitari Controlat (RDC) en parcel·les comercials d'arbres fruiters s'enfronta a una<br/>problemàtica variada. En primer lloc cal buscar una metodologia fiable que permeti caracteritzar l'estrès<br/>en la planta i en segon lloc, cal valorar quin nivell de dèficit és permisible assolir en un cultiu, de<br/>manera que els efectes d'aquest estrès no esdevinguin indesitjables. El treball que es presenta pretén<br/>aprofundir en el coneixement de les relacions hídriques en arbres fruiters amb la intenció de millorar la<br/>gestió del RDC.<br/>Un dels factors que ajuda a l'èxit en l'aplicació d'una determinada estratègia de RDC és que el cultiu en<br/>qüestió presenti certa tolerància al dèficit hídric. Comparant la resposta fisiològica de l'avellaner<br/>respecte la de l'ametller quan han estat sotmesos a un període de 2.5 mesos (15 juny a 31 agost) de<br/>limitació progressiva en les aportacions de reg, s'ha demostrat, en l'avellaner, l'alta dependència de la<br/>seva capacitat fotosintètica sobre el potencial hídric de la fulla medit abans del alba. L'avellaner ha<br/>mostrat, a més, una limitada capacitat d'experimentar potencials hídrics de fulla baixos, la qual cosa el<br/>converteix en un cultiu amb molt poca habilitat d'aprofitament del recurs hídric en condicions limitants,<br/>tot al contrari que en l'ametller. Tot això condueix a que les possibles estratègies de RDC a aplicar en<br/>avellaner s'hagin de dissenyar amb la màxima precaució.<br/>La posada a la pràctica de RDC necessita d'un seguiment de l'estat hídric de la planta durant el període<br/>de reg deficitari. En presseguer els treballs realitzats s'han enfocat sota aquesta perspectiva, en l'àmbit<br/>d'una sèrie de tractaments de reg, basats en l'aplicació de reg deficitari en dos estadis diferents del cicle<br/>anual del cultiu. Un període de reg deficitari es va aplicar durant la fase II de desenvolupament del fruit<br/>(fase d'alentiment del creixement), i l'altre període a postcollita. En aquests treballs s'ha fet avinent que<br/>el potencial de fulla al migdia en condicions de mesura estandaritzades (dies complerts sense núvols, en<br/>fulles que reben radiació directa) pot ser un indicador aconsellable per ajudar a la programació de RDC<br/>en presseguer, sobretot en RDC de fase II, degut al alt nivell explicatiu d'aquest paràmentre sobre el<br/>comportament estomàtic. En postcollita, el cultiu esdevé més tolerant al dèficit hídric (el potencial hídric<br/>de fulla de pèrdua de turgència és més negatiu que durant la fase II) i per sobre d'un determinat nivell<br/>d'estat hídric de la fulla, el potencial de fulla al migdia sembla menys determinant sobre l'activitat<br/>d'intercanvi de gasos de la fulla. Durant la fase III de desenvolupament del fruit (fase de creixement<br/>ràpid del fruit) el potencial hídric de fulla al migdia va estar poc lligat amb la seva activitat estomàtica,<br/>el que fa més aconsellable l'ús del potencial hídric de fulla mesurat abans de la sortida del sol.<br/>En perera, una part dels treballs s'han encaminat a avaluar la resposta de la planta al dèficit hídric a<br/>nivell de relacions hídriques en la fulla. L'objectiu és el de fonamentar la possible adequació de<br/>estratègies de RDC a la perera. Per tal cosa es van aplicar dos cicles de dessecament progressiu<br/>mitjançant maneig de l'aigua de reg. Un cicle es va aplicar durant el mes de maig (durant 27 dies) i l'altre cicle durant el juliol (durant 23 dies). En el cicle de primavera no es va evidenciar amb prou<br/>claredat cap mecanisme d'aclimatació al dèficit hídric, però durant el cicle d'estiu es va fer palesa<br/>l'existència d'un augment en la fracció d'aigua a l'apoplasma del teixit foliar, que es va traduir en una<br/>major baixada del potencial hídric de la fulla dels arbres en dèficit, respecte els de no dèficit, per igual<br/>valor de contingut d'aigua relatiu. Aquest major gradient però, solament es produiria a partir de la<br/>pèrdua de turgència de la fulla, la qual cosa condueix més a la supervivència de la planta que al<br/>manteniment dels processos productius.<br/>En l'altra part dels estudis en perera, s'ha volgut comprobar la resposta del fruit a l'aplicació d'un RDC<br/>aplicat en la fase I de creixement del fruit (fase de creixement linial) en unes condicions concretes de<br/>cultiu en contenidors de gran capacitat (120 litres). Durant la fase I, els fruits del tractament RDC van<br/>augmentar la seva mida a un ritme inferior que els dels arbres Control (tractament de no estrès). En<br/>restituir la dosi òptima amb l'inici de la fase II (fase de creixement exponencial del fruit) i durant 2-3<br/>setmanes, els fruits del tractament RDC van experimentar un ritme superior en l'augment del volum de<br/>la pera en comparació amb el Control. Aquest ritme però, no es va mantenir durant la resta de la fase II,<br/>durant la qual els fruits del tractament Control van tornar a mostrar un creixement superior. S'especula<br/>amb el fet que durant la fase I s'afectés negativament el procés de divisió cel·lular del fruit; això<br/>explicaria la limitació en la potencialitat del creixement del fruit al final de fase II. Les condicions<br/>específiques de l'assaig, amb restricció radicular produïda pels contenidors, ús de portempelts poc<br/>vigorosos o el nivell d'estrès hídric assolit durant la fase I del creixement del fruit, podrien també tenir el<br/>seu paper en aquesta resposta del fruit al RDC aplicat.