Text i Tectònica

Abstract

La tesi Text i Tectònica, consta de tres parts. En la primera [capítol 1] s'ofereix un marc teòric sintètic sobre la necessitat de la concepció holística o globalitzant de la percepció de l’arquitectura com a necessitat de proposar un canvi cultural.

La segona part [capítols 2 i 3] comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode comparatiu especulatiu de l’obra escrita de Le Corbusier, en dos texts, Vers une Architecture (1923), i UNITÉ (1948). Els resultats que s'han obtingut s’han organitzat en conceptes arquitectònics, sota una estructura iconostàsica (en retaule) que el mateix Le Corbusier ja va preveure en aquell període .

En la tercera part [capítol 4], es pretén validar l’estructura iconòstàsica de Le Corbusier com a mètode d’aprenentatge artístic o arquitectònic. La primera validació ve de la teoria del llenguatge, la segona de la teoria poètica, i l’última del camp filosòfic o també anomenat arquitectònica del pensament.

Finalment, en el [capítol 5] l'autor fa una proposta concreta per endegar un procés global on les conclusions de la recerca i la metodologia validada d'acord amb el tema estudiat se’ns mostren com un bri d’aire d’aquesta possibilitat de percepció.

La tesis Text i Tectònica consta de tres partes. En la primera [capítulo 1] se ofrece un marco teórico sintético sobre la necesidad de la concepción holística o globalizante de la percepción de la arquitectura como necesidad de proponer un cambio cultural.

La segunda parte [capítulos 2 y 3] comprende el desarrollo de la investigación empírica realizada mediante el método comparativo especulativo de la obra escrita de Le Corbusier, en dos textos, Vers une Architecture (1923), y UNITÉ (1948). Los resultados obtenidos se han organizado en conceptos arquitectónicos, bajo una estructura iconostàsica (en retablo) que el propio Le Corbusier ya previó en ese período.

En la tercera parte [capítulo 4], se pretende validar la estructura iconòstàsica de Le Corbusier como método de aprendizaje artístico o arquitectónico. La primera validación viene de la teoría del lenguaje, la segunda de la teoría poética, y la última del campo filosófico o también llamado arquitectónica filosófica.

Finalmente, en el [capítulo 5] el autor hace una propuesta concreta para iniciar un proceso global donde las conclusiones de la investigación y la metodología validada de acuerdo con el tema estudiado se nos muestran como un germen de cambio de esta posibilidad de percepción.

The thesis Text Tectonics consists of three parts. The first one [chapter 1] provides a synthetic theoretical framework about the need for the holistic or globalizing perception of architecture as necessary to propose a cultural change.

The second part [chapters 2 & 3] includes the development of empirical research conducted by the comparative and speculative method of the written work of Le Corbusier, in two texts, Vers une Architecture (1923), and UNITE (1948). The results are organized into architectural concepts under an iconostasis structure (in altarpiece) that Le Corbusier foresaw himself in that period.

In the third part [chapter 4], the main objective is to validate the structure of Le Corbusier iconostasis as an artistic or architectonic learning method. The first validation comes from the theory of language, the second of poetic theory, and the last one from philosophy, also known as architectonic philosophy.

Finally in [chapter 5] the author makes a concrete proposal to launch a comprehensive global process where the conclusions of the research and the validated methodology according to the subject studied are shown as a seed of possibility of changing this perception