Nominalization and aspect

Autor/a

Ignjatović, Mihajlo

Director/a

McNally, Louise

Data de defensa

2016-01-29

Pàgines

155 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Resum

This dissertation contains three studies, which explore various questions about verbal aspect and how it is affected by the process of nominalization. The first study examines the type of regular eventive nominalizations in Slavic and Germanic languages, which comprise verbal and resultative nouns. It is shown that the availability of these nominalization types depends on how the values of two aspectual parameters are set up in particular languages. The second study deals with English -er, and French -eur deverbal nouns, which denote external arguments. Four different types of reading are recognized for these nouns: episodic, habitual, dispositional, and occupational/instrument readings. The observed variation is accounted for by means of the notion of a stage of an individual or a kind. The last study investigates in more detail the meaning of resultative nominals. They are claimed to have a meaning which parallels that of the perfect aspect in the sentential domain. The overall conclusion is that aspect plays a significant role in the semantics of deverbal nominals.


Aquesta tesi ofereix tres estudis que exploren diverses qüestions sobre l’aspecte verbal i come està afectat pel procés de nominalització. El primer estudi examina les nominalitzacions eventives regulars les llengües eslaves i germàniques, específicament els noms verbals i resultatius. Es mostra que la possibilitat d’aquests tipus de nominalitzacions depèn de com els valors de dos paràmetres aspectuals es configuren en llengües concretes. El segon estudi se centra en els noms deverbals en -er d’anglès i en -eur de francès, que denoten arguments externs. S’identifica quatre intepretacions diferents per aquests noms: episòdica, habitual, de disposició, i ocupacional / instrument. La variació observada s’explica mitjançant la noció d’estadi (stage) d’un individu o d’una classe d’individus (kind). L’últim estudi investiga amb més detall el significat dels nominals resultatius. S’argumenta que aquests nominalitzacions tenen un significat paral·lel a la de l’aspecte perfecte en el domini oracional. La conclusió global de la tesi és que aspecte juga un paper fonamental en la semàntica dels noms deverbals.

Paraules clau

Semantics; Morphology; Syntax; Aspect; Nominalization; Serbian; Verbs

Matèries

81 - Lingüística i llengües

Documents

tmi.pdf

653.0Kb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)