El paisatge institucionalitzat versus el paisatge invisibilitzat: una aproximació crítica a través de la pràctica artística

Abstract

Aquesta tesi presenta els descobriments de la investigació artística realitzada sobre les representacions institucionals del paisatge català. L’estudi aborda concretament des d’una perspectiva crítica les visibilitats i invisibilitats que es donen en les representacions institucionals del paisatge català. En primer lloc s’aborda la mirada romàntica com una forma de consum del paisatge encara present en els nostres dies explorant quins són els arquetips paisatgístics que utilitza la institució governamental, política i turística, per oferir-nos certes visions normatives del territori català. En segon lloc, aquest treball teixeix una mirada alternativa al paisatge normatiu i arquetípic institucional analitzant l’obra d’artistes nacionals i internacionals que investiguen sobre els paisatges directament afectats per les conseqüències del progrés. Perfilant la perifèria i les zones septentrionals de Catalunya com a territoris invisibilitzats per la institució catalana s’analitza la crisi de representació del paisatge i es detalla com des de la societat civil i l’art es configura un nou sentit del lloc en contraposició a les visions uniformadores del paisatge. En tercer lloc, a través de la pràctica artística pròpia s’evidencia la necessitat de proporcionar representacions alternatives i crítiques del paisatge substituint la mirada panoràmica i homogeneïtzadora per una nova visió analítica i rastrejadora que posi de manifest les contradiccions i tensions que el paisatge conté.