Fetitxisme i mistificació en les narratives del multiculturalisme i l'interculturalisme: una anàlisi des de la Teoria Crítica

llistat de metadades

Director/a

Garreta i Bochaca, Jordi

Fecha de defensa

2025-07-18

Páginas

334 p.



Resumen

Aquesta tesi doctoral desenvolupa una anàlisi crítica dels paradigmes teòrics dominants en la conceptualització i gestió de la diversitat cultural i religiosa: el multiculturalisme liberal, el multiculturalisme polític i l’interculturalisme. A partir d’un marc epistemològic fonamentat en el materialisme històric i la teoria social crítica, i desenvolupant les eines conceptuals del Marxisme Obert i la teoria marxiana del fetitxisme, la recerca examina com les categories centrals d’aquests models —cultura, religió i espai públic— operen com a formes socials alienades. Aquesta anàlisi no parteix d’un qüestionament abstracte, sinó d’una crítica immanent que es desenvolupa a partir dels mateixos conceptes i marcs argumentatius que aquests discursos utilitzen, posant en relleu les seves contradiccions internes i les seves condicions materials d’existència. L’objectiu principal és analitzar els mecanismes a través dels quals aquestes categories esdevenen entitats aparentment autònomes que, lluny de ser realitats neutres o descriptives, contribueixen a la reproducció de relacions de dominació en el context del capitalisme contemporani. Un element fonamental d’aquesta anàlisi ha estat la identificació de com aquests paradigmes s’inscriuen en un context més ampli marcat per “l’evaporació del concepte de societat” en les ciències socials contemporànies. Metodològicament, la investigació parteix d’una revisió exhaustiva de les obres representatives d’aquests paradigmes. L’anàlisi distingeix processos específics de mediació social: d’una banda, les categories de cultura i religió operen com a formes fetitxitzades que transformen relacions socials en entitats substancials amb aparent autonomia i coherència interna; de l’altra, l’espai públic es presenta mistificadament com un àmbit neutral d’interacció, ocultant les relacions de poder que el configuren. La tesi constata que aquest procés de naturalització produeix una doble inversió: les categories adquireixen l’aparença d’entitats autònomes mentre les relacions socials dinàmiques que les produeixen queden cosificades. Aquestes formes socials no només reflecteixen sinó que configuren activament maneres específiques d’entendre, regular i administrar la diversitat sota la lògica capitalista, funcionant com a abstraccions que desactiven el potencial transformador del conflicte i transformen les diferències en objectes administrables.


Esta tesis doctoral desarrolla un análisis crítico de los paradigmas teóricos dominantes en la conceptualización y gestión de la diversidad cultural y religiosa: el multiculturalismo liberal, el multiculturalismo político y el interculturalismo. A partir de un marco epistemológico fundamentado en el materialismo histórico y la teoría social crítica, y desarrollando las herramientas conceptuales del Marxismo Abierto y la teoría marxiana del fetichismo, la investigación examina cómo las categorías centrales de estos modelos —cultura, religión y espacio público— operan como formas sociales alienadas. Este análisis no parte de un cuestionamiento abstracto, sino de una crítica inmanente que se desarrolla a partir de los mismos conceptos y marcos argumentativos que estos discursos utilizan, poniendo de relieve sus contradicciones internas y sus condiciones materiales de existencia. El objetivo principal es analizar los mecanismos a través de los cuales estas categorías se convierten en entidades aparentemente autónomas que, lejos de ser realidades neutras o descriptivas, contribuyen a la reproducción de relaciones de dominación en el contexto del capitalismo contemporáneo. Un elemento fundamental de este análisis ha sido la identificación de cómo estos paradigmas se inscriben en un contexto más amplio marcado por “la evaporación del concepto de sociedad” en las ciencias sociales contemporáneas. Metodológicamente, la investigación parte de una revisión exhaustiva de las obras representativas de estos paradigmas. El análisis distingue procesos específicos de mediación social: por un lado, las categorías de cultura y religión operan como formas fetichizadas que transforman relaciones sociales en entidades sustanciales que aparentan autonomía y coherencia interna; por otro, el espacio público se presenta mistificadamente como un ámbito neutral de interacción, ocultando las relaciones de poder que lo estructuran y sostienen. La tesis constata que este proceso de naturalización produce una doble inversión: las categorías adquieren la apariencia de entidades autónomas mientras las relaciones sociales dinámicas que las producen quedan cosificadas. Estas formas sociales no solo reflejan sino que configuran activamente maneras específicas de entender, regular y administrar la diversidad bajo la lógica capitalista, funcionando como abstracciones que desactivan el potencial transformador del conflicto y transforman las diferencias en objetos administrables. La investigación rechaza expresamente la elaboración de recetas normativas o propuestas institucionales alternativas, respondiendo a un compromiso epistemológico con la negatividad crítica y la resistencia conceptual a la fijación. Esta tesis contribuye así a un replanteamiento crítico de los fundamentos conceptuales sobre los cuales se han construido las políticas contemporáneas de diversidad, abriendo perspectivas transformadoras más allá de la gestión liberal y administrada de las diferencias.


This doctoral dissertation develops a critical analysis of the dominant theoretical paradigms in the conceptualization and governance of cultural and religious diversity: liberal multiculturalism, political multiculturalism, and interculturalism. Grounded in an epistemological framework based on historical materialism and critical social theory, and draws on the conceptual tools of Open Marxism and the Marxian theory of fetishism, the research examines how the central categories of these models—culture, religion, and public space—function as alienated social forms. This analysis does not stem from an abstract or external critique but rather from an immanent one, developed from within the very concepts and argumentative frameworks employed by these discourses, revealing their internal contradictions and material conditions of existence. The main objective is to analyze the mechanisms through which these categories become seemingly autonomous entities which, far from being neutral or merely descriptive, contribute to the reproduction of relations of domination within the context of contemporary capitalism. A key dimension of this analysis lies in identifying how these paradigms are embedded in a broader context marked by “the evaporation of the concept of society” in contemporary social sciences. Methodologically, the research is based on a thorough review of the representative works of these paradigms. The analysis identifies specific processes of social mediation: on the one hand, the categories of culture and religion operate as fetishized forms that transform social relations into substantial entities that appear to possess autonomy and internal coherence; on the other hand, public space is mystified as a neutral sphere of interaction, concealing the power relations that structure and sustain it. The dissertation finds that this process of naturalization produces a double inversion: categories acquire the appearance of autonomous entities, while the dynamic social relations that generate them become reified. These social forms not only reflect but also actively shape specific ways of understanding, regulating, and administering diversity under capitalist logic, operating as abstractions that neutralize the transformative potential of conflict and convert difference into administrable objects. The research explicitly rejects the elaboration of normative prescriptions or alternative institutional proposals, consistent with an epistemological commitment to critical negativity and a conceptual resistance to closure. This thesis thus contributes to a critical reconsideration of the conceptual foundations on which contemporary diversity policies have been built, opening up transformative perspectives that transcend the liberal and technocratic management of difference.

Materias

316 - Sociología. Comunicación

Área de conocimiento

Sociologia

Citación recomendada

Documentos

Llistat documents

Este documento contiene ficheros embargados hasta el dia 18-07-2026

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)