From Advocacy to Legislation: Feminist Mobilization, Political Contestation, and the Making of Violence Against Women Policy

Abstract

La violència contra les dones (VCD) continua sent una de les manifestacions més persistents i sistemàtiques de la desigualtat de gènere, plantejant reptes importants per als drets humans, la salut pública i la governança democràtica. Tot i els compromisos internacionals i els esforços nacionals per combatre-la, els avenços són desiguals i fragmentats. Tot i que s’han aconseguit significatius avenços legislatius, encara persisteixen barreres institucionals i polítiques que dificulten una acció efectiva. Els moviments de dones han tingut un paper central en situar aquesta problemàtica a les agendes polítiques, advocar per reformes legals i de polítiques públiques, sensibilitzar l’opinió pública i exigir responsabilitat als governs. Tanmateix, traduir l’activisme en polítiques continua sent un procés complex i disputat. Per això, entendre com esdevé en una política pública és essencial per abordar aquests obstacles. Examinar com aquesta qüestió emergeix com una prioritat política requereix analitzar tant els esforços incideixen externament com les dinàmiques legislatives internes. Tot i que la recerca existent ha ressaltat la importància de la mobilització feminista i la competència partidista en l’avanç de les polítiques de gènere, gran part de la literatura s’ha centrat en tendències institucionals àmplies, més que en els mecanismes a nivell micro a través dels quals interactuen l’activisme, el discurs i la competència política. A més, s’ha prestat poca atenció a com la legislació evoluciona des d’esforços de construcció de consensos cap a espais de disputa política, particularment en contextos on les polítiques d’igualtat de gènere estan cada cop més polaritzades. Abordar aquestes escletxes requereix analitzar les interaccions entre els esforços d'activisme i els processos legislatius que influeixen en la formulació de polítiques públiques. Aquesta tesi doctoral investiga els processos polítics i institucionals que configuren la formulació de polítiques sobre VCD, centrant-se en les interaccions entre els moviments de dones i els/les legisladores, dos actors clau en la incorporació de problemes socials a l’agenda política i en l'elaboració de legislació. A més desenvolupa un marc analític integral que integra teories dels estudis sobre moviments socials, polítiques públiques i estudis de gènere. L’anàlisi s’enfoca com els moviments de dones superen les limitacions institucionals, mobilitzen recursos i es relacionen amb prenedores de decisions per impulsar canvis legislatius. Així mateix, explora com la competència política i les divisions ideològiques modelen els debats legislatius i influeixen en la institucionalització d’aquestes polítiques. En ressaltar tant les estratègies d’activisme com les dinàmiques legislatives, aquesta tesi ofereix una comprensió àmplia de com les demandes feministes poden traduir-se en polítiques públiques. La investigació s’estructura en tres articles, cadascun dels quals aporta una perspectiva diferent de la relació entre la mobilització feminista, els debats legislatius i els resultats de política pública. El primer article examina les dinàmiques internes dels moviments de dones, centrant-se en les estructures de lideratge i les condicions organitzatives que en faciliten o limiten l’eficàcia. El segon article analitza com els moviments de dones utilitzen estratègicament l’evidència per influir en la formulació de polítiques, estudia com aquests moviments construeixen arguments, accedeixen a espais de decisió i influeixen en el discurs públic. El tercer article investiga com la competència partidista i el conflicte ideològic donen forma a l’elaboració de polítiques sobre VCD, i subtratllen com els debats parlamentaris i els incentius electorals contribueixen en la construcción de consensos oa la fragmentació de les polítiques. Empíricament, la tesi es basa en casos de Mèxic i d’Espanya per oferir perspectives complementàries sobre com diferents contextos polítics i institucionals influeixen en la trajectòria d’aquestes polítiques.

La violencia contra las mujeres (VCM) sigue siendo una de las manifestaciones más persistentes y sistemáticas de la desigualdad de género, planteando importantes desafíos para los derechos humanos, la salud pública y la gobernanza democrática. A pesar de los compromisos internacionales y los esfuerzos nacionales para combatirla, los avances siguen siendo desiguales y fragmentados. Aunque se han logrado significativos avances legislativos, todavía persisten barreras institucionales y políticas que dificultan una acción efectiva. Los movimientos de mujeres han desempeñado un papel central en posicionarla en las agendas políticas, abogar por reformas legales y de políticas públicas, sensibilizar a la opinión pública y exigir responsabilidades a los gobiernos. Sin embargo, traducir la defensa en políticas sigue siendo un proceso complejo y disputado. Por ello, comprender cómo se convierte en una política pública es fundamental para abordar estos obstáculos. Examinar cómo esta problemática emerge como una prioridad política requiere analizar tanto los esfuerzos que inciden externamente como las dinámicas legislativas internas. Si bien la investigación existente ha resaltado la importancia de la movilización feminista y la competencia partidista en el avance de políticas de género, gran parte de la literatura se ha centrado en tendencias institucionales amplias más que en los mecanismos a nivel micro a través de los cuales interactúan la defensa, el discurso y la competencia política. Además, se ha prestado poca atención a cómo la legislación evoluciona desde esfuerzos de construcción de consensos hacia espacios de disputa política, particularmente en contextos donde las políticas de igualdad de género están cada vez más polarizadas. Abordar estas brechas requiere analizar las interacciones entre los esfuerzos de activismo y los procesos legislativos que influyen en la formulación de políticas públicas. Esta tesis doctoral investiga los procesos políticos e institucionales que configuran la formulación de políticas sobre VCM, centrándose en las interacciones entre los movimientos de mujeres y las y los legisladores, actores clave en la incorporación de problemas sociales a la agenda política y en la elaboración de legislación. Además, desarrolla un marco analítico integral que integra teorías de los movimientos sociales, políticas públicas y estudios de género. El análisis se enfoca en cómo los movimientos de mujeres esquivan las restricciones institucionales, movilizan recursos y se relacionan con tomadoras de decisiones para promover legislación. Asimismo, explora cómo la competencia política y las divisiones ideológicas moldean los debates legislativos e influyen en la institucionalización dichas políticas. Al resaltar tanto las estrategias de activismo como las dinámicas legislativas, esta tesis ofrece una comprensión amplia de cómo las demandas feministas pueden traducirse en políticas públicas. La investigación se estructura en tres artículos, cada uno de los cuales aporta una perspectiva distinta sobre la relación entre la movilización feminista, los debates legislativos y los resultados de políticas. El primer artículo examina las dinámicas internas de los movimientos de mujeres, centrándose en las estructuras de liderazgo y las condiciones organizativas que posibilitan o limitan su eficacia. El segundo artículo analiza cómo los movimientos de mujeres utilizan estratégicamente la evidencia para influir en la formulación de políticas, estudia de cómo dichos movimientos construyen argumentos, acceden a espacios de toma de decisiones y moldean el discurso público. El tercer artículo investiga cómo la competencia partidista y el conflicto ideológico dan forma a la elaboración de políticas sobre VCM, subrayando cómo los debates parlamentarios y los incentivos electorales contribuyen a la construcción de consensos o a la fragmentación de las políticas. Desde el punto de vista empírico, esta tesis se basa en casos de México y España para ofrecer perspectivas complementarias sobre cómo diferentes contextos políticos e institucionales influyen en la trayectoria de dichas políticas.

Violence against women (VAW) remains one of the most persistent and systemic manifestations of gender inequality, posing significant challenges to human rights, public health, and democratic governance. Despite international commitments and national efforts to combat it, progress remains uneven and fragmented. While substantial legislative advancements have been made, institutional and political barriers continue to hinder effective action. Women’s movements have played a central role in placing this issue on political agendas, advocating for legal and policy reforms, raising public awareness, and holding governments accountable. However, translating advocacy into institutionalized policy remains a contested and complex process. Therefore, understanding how it becomes a policy is essential to addressing these barriers. Examining how this issue emerges as a policy priority requires examining both external advocacy efforts and internal legislative dynamics. While existing research has examined the importance of feminist mobilization and partisan competition in advancing gender policies, much of the literature has focused on broad institutional trends rather than the micro-level mechanisms through which advocacy, discourse, and political competition interact. Moreover, limited attention has been given to how related legislation evolves from consensus-building efforts to sites of political contestation, particularly in contexts where gender equality policies are increasingly polarized. Addressing these gaps requires examining the interactions between advocacy efforts and legislative processes that influence policymaking. This doctoral thesis investigates the political and institutional processes that shape VAW policymaking, focusing on the interactions between women’s movements and legislators, both key actors in placing gender violence on the political agenda and shaping legislation. It develops a comprehensive framework that integrates theories of social movements, public policy, and gender studies. The analysis centers on how women’s movements navigate institutional constraints, mobilize resources, and engage with policymakers to advance related legislation. Additionally, it explores how political competition and ideological divisions shape legislative debates and influence the institutionalization of policies against such violence. By highlighting both advocacy strategies and legislative dynamics, this thesis provides a comprehensive understanding of how feminist claims can be translated into public policy. The investigation is structured across three articles, each contributing a distinct perspective on the relationship between feminist mobilization, legislative debates, and policy outcomes. The first article examines the internal dynamics of women’s movements, focusing on leadership structures and organizational conditions that enable or constrain their effectiveness. The second article explores how women’s movements strategically leverage evidence to influence policymaking by analyzing how advocacy groups construct arguments, gain access to policymaking spaces, and shape public discourse. The third article investigates how party competition and ideological conflict shape VAW policymaking, highlighting how parliamentary debates and electoral incentives contribute to either consensus-building or policy fragmentation. Empirically, this thesis draws on cases from Mexico and Spain to offer complementary perspectives on how different political and institutional contexts influence the trajectory of such policies.