La legitimidad del programa de clemencia (delación compensada) como instrumento político-criminal. Una fundamentación valorativa y utilitaria

Abstract

Els programes de clemència s'han erigit com l'eina més eficient i efectiva per a la lluita contra els càrtels en el Dret de lliure competència. Aquestes polítiques es basen en l'establiment d'un incentiu per a qui intervingui en la il·licitud, consistent en què, en cas que decideixi posar fi a la seva participació il·legítima i s'aproxi a l'autoritat per col·laborar amb l'esclariment dels fets, podrà optar a l'exempció de sancions. De la mà de la criminalització dels càrtels, fenomen que s'ha anat fent present en el Dret continental des de fa almenys una dècada, s'ha començat a regular i implementar també en seu penal programes de clemència que exoneren ja no només de sancions administratives, sinó que també penals, al col·laborador amb la Justícia en aquest àmbit. No obstant això, la lògica, finalitats i principis que governen ambdues branques del Dret són rellevants diferents, cosa que justifica les crítiques que s'han realitzat a les polítiques objecte d'estudi des de la perspectiva del Dret penal. La tesi té per objecte realitzar una fonamentació polític-criminal que, sense resignar la racionalitat instrumental, es concentri en la racionalitat valorativa, on es troben les bases que sostenen el Dret penal.

Los programas de clemencia se han erigido como la herramienta más eficiente y eficaz para el combate contra los cárteles en el Derecho de libre competencia. Estas políticas se basan en el establecimiento de un incentivo para quien intervenga en el ilícito, consistente en que, en caso de que decida poner término a su participación ilícita y se acerque a la autoridad a colaborar con el esclarecimiento de los hechos, podrá optar a la exención de sanciones. De la mano de la criminalización de los cárteles, fenómeno que se viene haciendo presente en el Derecho continental desde hace al menos una década, se ha comenzado a regular e implementar también en sede penal programas de clemencia que eximen ya no solamente de sanciones administrativas, sino que también penales, al colaborador con la Justicia en este ámbito. Sin embargo, la lógica, finalidades y principios que gobiernan ambas ramas del Derecho son relevantemente diferentes, lo que justifica las críticas que se han realizado a las políticas objeto de estudio desde la perspectiva del Derecho penal. La tesis tiene por objeto realizar una fundamentación político-criminal que, sin resignar la racionalidad instrumental, se concentre en la racionalidad valorativa, donde se encuentran las bases que sostienen el Derecho penal.

Leniency programs have emerged as the most efficient and effective tool in the fight against cartels in Antitrust Law. These policies are based on establishing an incentive for those involved in the illicit activity, which consists of the possibility that, if they decide to terminate their unlawful participation and approach the authorities to collaborate in clarifying the facts, they may opt for exemption from sanctions. Alongside the criminalization of cartels, a phenomenon that has been present in Continental Law for at least a decade, amnesty programs have also begun to be regulated and implemented in criminal proceedings, exempting not only from administrative sanctions but also from criminal ones, for those who collaborate with Justice in this area. However, the logic, purposes, and principles governing both branches of law are significantly different, which justifies the criticisms that have been made of the policies under study from the perspective of Criminal Law. The thesis aims to provide a political-criminal foundation that, without resigning the instrumental rationality, focuses on the evaluative rationality, where the foundations that support criminal law are found.